D'on venen?
Protons i altres nuclis que viatgen per l'espai, els raigs còsmics, xoquen amb l'aire a uns 15 km d'altura. Del xoc en surt una pluja de partícules, i entre elles hi ha els muons.
Nit de la Recerca · UAB · joc de taula de divulgació
Ets un muó que acaba de néixer a 15 km d'altura. Arribaràs a terra abans de desintegrar-te?
01 Nit de la Recerca
Per a la Nit de la Recerca hem instal·lat un detector de muons a l'Eix Central de la UAB. Cada vegada que un muó el travessa, el comptador puja. Venen del cel, i no haurien d'arribar-hi.
Protons i altres nuclis que viatgen per l'espai, els raigs còsmics, xoquen amb l'aire a uns 15 km d'altura. Del xoc en surt una pluja de partícules, i entre elles hi ha els muons.
A nivell del mar, aproximadament un per centímetre quadrat cada minut. Per la teva mà en passen un o dos cada segon, i no te n'adones. El detector els compta.
Un muó viu, de mitjana, 2,2 microsegons. Fins i tot a la velocitat de la llum, en aquest temps no faria ni un quilòmetre. Arriben gràcies a la relativitat: t'ho expliquem a sota.
A Muon Sidequest ets un d'aquests muons. Neixes a 15 km d'altura i has d'arribar al detector de l'Eix Central abans de desintegrar-te. Per simplificar, diem que la UAB és a 0 km: de fet és una mica més amunt del nivell del mar, però per als muons la diferència és molt petita.
Vine a jugar-hi a la paradeta del Club de Física de la UAB: una partida dura menys de 10 minuts.
02 La física
Quan un raig còsmic xoca amb l'aire a uns 15 km d'altura, produeix una pluja de partícules. Entre elles hi ha els muons: parents pesats de l'electró que viuen, de mitjana, 2,2 microsegons.
Encara que anessin a la velocitat de la llum, en aquest temps només recorrerien uns 660 metres. I tot i així, a terra n'arriba aproximadament un per centímetre quadrat cada minut.
La clau és la relativitat especial. Vist des de la Terra, el rellotge d'un muó molt energètic va molt més lent: és la dilatació del temps. Un muó típic viu unes 30 vegades més i recorre, de mitjana, uns 20 km: prou per arribar a terra. Vist des del muó, és l'atmosfera la que s'encongeix: és la contracció de l'espai. Són dues maneres d'explicar el mateix.
Al joc, com més energia tens, més lent va el teu rellotge i menys et costa cada torn. Hem simulat 20.000 partides: amb relativitat arriben a terra uns 80 muons de cada 100, i sense, només 1 de cada 100.
03 Com es juga
Ets un muó acabat de néixer a uns 15 km d'altura. Has d'arribar al detector, a terra, abans de desintegrar-te. Guanya qui hi arriba primer, però tothom que hi arriba queda detectat.
De 2 a 5 jugadors, uns 10 minuts. Necessiteu el tauler, 2 daus, una fitxa de personatge i un marcador d'energia per jugador, i les cartes de quiz en tres piles (fàcils, mitjanes i difícils). Si pot ser, que les preguntes les llegeixi un explainer.
Seguiu en el sentit de les agulles del rellotge.
Si arribes al detector, ja has acabat, encara que et sobrin punts de la tirada.
L'energia va de 0 a 12 i no pot passar d'aquests límits. El cost de cada torn representa el temps que passa per al muó: com més energia té, més lent li va el rellotge (dilatació del temps) i menys paga. El moviment depèn només dels daus, així que la relativitat apareix en un sol lloc i no es compta dues vegades.
Si al principi del torn no pots pagar, et desintegres (μ → e + 2 neutrins) i treus la fitxa del tauler. Però un cop per partida tens una última oportunitat: respon una pregunta del nivell que vulguis. Si l'encertes i amb l'energia que guanyes ja pots pagar, pagues i continues.
Les caselles on arribes per l'efecte d'una altra casella no s'activen.
Scattering. Si caus en una casella on ja hi ha algú (excepte la sortida i el detector), feu pedra, paper o tisores. Qui guanya avança 2 caselles i qui perd en retrocedeix 2. El Muó Michi i el Muó Minyó canvien aquesta regla: mireu-ne la fitxa.
Hi ha tres piles: fàcils (+1), mitjanes (+2) i difícils (+3). Qui cau a la casella tria la dificultat, abans de veure la pregunta. Si l'encertes, guanyes l'energia que marca la carta. Les preguntes sense opcions són obertes: l'explainer té la resposta escrita cap per avall i decideix si val.
Comodins. Cada jugador en té un per partida, per fer-lo servir en una pregunta: el de l'expert (un explainer t'ajuda fent-te preguntes, però mai et diu la resposta) o el del públic (preguntes a algú que passi per allà).
Quan algú arriba al detector, acabeu la ronda perquè tothom hagi tirat les mateixes vegades. Si n'hi ha arribat més d'un en aquesta ronda, guanya qui tingui més energia; si encara empateu, pedra, paper o tisores. Després seguiu fins que tothom hagi arribat o s'hagi desintegrat.
Poseu una alarma als 10 minuts per si de cas: si sona, guanya qui estigui més a prop del detector.
Una demostració d'un minut per abans de començar. Un jugador (o tothom alhora) juga com si la relativitat no existís: paga −3 cada torn sigui quin sigui el color, les caselles i els bonus no fan res i no hi ha última oportunitat. Només n'arriba a terra 1 de cada 100, més o menys. Sense relativitat, un muó recorreria uns 660 m de mitjana abans de desintegrar-se, i n'ha de fer 15.000.
Per ser honestos amb la física, això és el que el joc simplifica:
04 Per imprimir
Una espiral de fora cap a dins: comences a dalt de l'atmosfera, a la cantonada, i baixes fins al detector del centre. Cada casella marca la seva altitud.
Pensat per imprimir en quadrat, en A3 o en cartró ploma, i plastificar-lo. Descarrega'l en A3, A4 o SVG, o mira tot el material per imprimir.
05 Per imprimir
Una per jugador. Marqueu l'energia amb un clip o una pinça i les caselles de sota amb un llapis.
06 Per imprimir
Tres piles: com més difícil, més energia. La resposta està escrita cap per avall, perquè la llegeixi l'explainer.