Inaugurem el Club de Física de la UAB

Table of Contents

Inaugurem el Club de Física de la UAB! Els alumnes de primer del grau de Física s’han reunit amb els més grans: estudiants de TFG, màster, doctorat i post-doctorat! Avui hem pogut gaudir d’una presentació d’alguns dels integrants del Club sobre la supersimetria…s’ha generat un debat molt interessant entre tots!

Teoria de la Supersimetria

La supersimetria és una teoria de la física que suggereix que cada partícula coneguda té una “superparella” amb propietats diferents d’espín. Això significa que els fermions (amb espín semi-enter) tindrien bosons associats (amb espín enter) i viceversa. Aquesta simetria podria explicar fenòmens com la matèria fosca o el problema de la jerarquia en física, però fins ara no s’han trobat proves experimentals que la confirmin.

A més, la supersimetria s’aplica en camps com la teoria quàntica de camps, la cosmologia i l’astrofísica, i es considera una possible ampliació del model estàndard de física de partícules. Tot i això, aquestes extensions no han estat verificades experimentalment. Encara que la teoria sigui prometedora, la seva validesa continua sent una incògnita.

Tags :

comments powered by Disqus

Existeix l'espaitemps?

La reunió d’avuí ha estat bastant diversa en temàtica. La setmana passada, en Pere va llençar una pregunta a l’aire que ens ha donat molt per pensar… Existeix l’espaitemps? Les discussions han donat voltes tant per la banda més filosòfica com per la banda més materialista. La Marta, estudiant de doctorat, ha portat l’aparell que detecta muons i ens ha explicat breument el seu funcionament. Hem pogut escoltar els ‘pip’ de l’aparell cada vegada que detectava un muó. Però, com sabem que realment el que detecta són muons? Existeixen els muons? Què en penseu?

Fem pinya pels exàmens!

Avui ens hem reunit abans de l’examen de relativitat per estudiar una estona tots junts! Mentrestant, el Pere, la Balma, la Marta, la Júlia i l’Héctor han estat jugant amb l’aparell de detecció de muons. S’ha d’investigar encara una mica com podem exprimir al màxim aquest aparell!

És possible pensar en un món hipotètic en què les constants de la física són diferents a les que coneixem? Quines serien les conseqüències?

La reflexió d’avui ha donat lloc a un debat molt animat, on tothom a volgut i pogut posar de la seva part per compartir la seva opinió. Han sortit idees molt interessants, i una d’elles ha estat establir un paral·lelisme entre les constants de la física i la constant matemàtica pi. Què passaria si canviéssim el nombre pi? Ho podem fer? Si ho féssim, què seria un cercle? Tindria sentit pensar-ho? D’altra banda, què passaria si canviéssim constants de la física? Tenim un marge on podem variar-les una mica sense tenir gaire conseqüències o ja un mínim canvi faria que l’univers col·lapsés?